15 Un dia, tres dels principals herois baixaren a trobar David a la roca de la cova d’Adul·lam mentre l’exèrcit filisteu estava acampat a la vall dels Rafaïtes.
16 David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea.
17 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:– Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!
18 Llavors aquells tres, obrint-se pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i l’oferiren a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor,
19 mentre deia:– Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’aquests homes que han anat allà baix jugant-se la vida: s’han jugat la vida per dur-me-la!David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois.
20 Abisai, germà de Joab, era cap dels tres. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, però la seva fama no era comparable a la de tots tres.
21 Va ser més considerat que els altres dos i fou el seu cap, però no va igualar els mèrits dels tres principals herois.