22 Samuel va prendre Saül i el mosso. Un cop arribats, els va fer entrar a la sala i els col·locà a la presidència dels convidats. Eren una trentena.
23 Després va dir al cuiner:– Serveix la porció que et vaig donar amb l’ordre que la reservessis.
24 El cuiner va portar la pota amb l’espatlla i ho va servir a Saül. Samuel digué a Saül:– Aquí tens el tall guardat per a tu. Serveix-te’n i menja. Te l’he fet reservar perquè poguessis dir: “Sóc jo qui convida el poble.”Aquell dia, doncs, Saül va menjar amb Samuel.
25 Després van baixar del turó sagrat a la vila, i Samuel va conversar amb Saül al terrat de la casa.
26 L’endemà es desvetllaren a trenc d’alba. Samuel anà a cridar Saül al terrat dient-li:– Lleva’t, que em vull acomiadar de tu.Saül es va llevar, i ell i Samuel sortiren junts.
27 Quan, tot baixant, van ser a la sortida del poble, Samuel digué a Saül:– Digues al mosso que s’avanci. Tu atura’t un moment, que t’haig de comunicar la paraula de Déu.