13 Llavors vaig sentir un del poble sant que parlava, i un altre que li preguntava:»– Quan durarà això que hem vist en la visió: la supressió del sacrifici perpetu, la profanació devastadora, el santuari traït i l’estol celestial trepitjat?
14 »Aquell li respongué:»– Durarà dos mil tres-cents capvespres i matins; després el santuari serà purificat.
15 »Mentre jo, Daniel, contemplava la visió i cercava de comprendre-la, es presentà davant meu algú amb aspecte d’home.
16 Vaig sentir també una veu humana d’enmig de l’Ulai que cridava:»– Gabriel, fes comprendre la visió a aquest Daniel.
17 »Es va atansar al lloc on jo estava, i quan arribà, vaig prosternar-me, esglaiat, amb el front a terra. Ell em va dir:»– Has d’entendre, fill d’home, que la visió és per als temps finals.
18 »Tan bon punt em va parlar, vaig quedar desmaiat de cara a terra. Ell em tocà i em va fer posar dret al mateix lloc on era.
19 Després em digué:»– Jo et faré conèixer el que succeirà passat el temps d’indignació, perquè ja n’està fixada la fi.