15 Però quan es van haver acabat els diners al país d’Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van recórrer a Josep dient:– Dóna’ns pa. ¿Has de veure com morim de fam, perquè ja no tenim diners?
16 Josep els contestà:– Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donaré menjar a canvi del bestiar.
17 Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d’ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats.
18 Va passar tot un any, i l’any següent els egipcis tornaren a dir a Josep:– Senyor, no et podem pas amagar que els diners s’han acabat i que el bestiar està en mans del nostre senyor. Ara només tenim a disposició del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres.
19 ¿Hem de morir de fam sota els teus ulls i s’han de perdre els nostres camps? Compra’ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del faraó. Però dóna’ns llavor perquè puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes.
20 Josep va comprar per al faraó totes les terres d’Egipte, perquè un per un tots els egipcis venien el seu camp, obligats per la fam. Així, el país sencer va acabar essent propietat del faraó.
21 D’un cap a l’altre d’Egipte, Josep va reduir el poble a l’esclavitud.