7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
8 Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:– Qui són aquests?
9 Josep va respondre al seu pare:– Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí.Jacob li diu:– Acosta-me’ls, que els vull beneir.
10 Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar.
11 Israel digué a Josep:– No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
12 Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
13 Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar.