13 Johanan, el vuitè; Elzabad, el novè;
14 Irmeiahu, el desè, i Macbannai, l’onzè.
15 Aquests descendents de Gad eren caps de l’exèrcit: el qui manava menys homes, en manava cent; el primer, mil.
16 Aquests són els qui van passar el Jordà el primer mes, quan el nivell del riu cobreix les ribes, i van fer fugir tots els habitants de les valls, tant a llevant com a ponent.
17 També alguns de Benjamí i de Judà van anar al refugi de David.
18 Aquest els va sortir al pas i els digué:– Si heu vingut en so de pau, per ajudar-me, m’uniré de cor amb vosaltres; però si heu vingut per trair-me i posar-me en mans dels meus enemics, quan jo no he fet res de mal, que ho vegi el Déu dels nostres pares i que ell mateix jutgi.
19 Llavors l’esperit s’apoderà d’Amassai, cap dels de la guàrdia. Amassai va exclamar:– Som teus, David,i estem amb tu, fill de Jessè.Que la pau,que la pau sigui amb tu;que la pau sigui tambéamb els qui t’ajuden,perquè tens el teu Déude part teva.David els va acollir i els va fer caps dels escamots que feien incursions.