11 Quan t’arribarà l’hora d’anar-te’n amb els teus pares, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, un dels teus fills, i refermaré el seu regnat.
12 És ell qui em construirà un casal, i jo faré que el seu tron es mantingui ferm per sempre.
13 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. No em desdiré del meu amor, com me’n vaig desdir amb el teu predecessor.
14 L’instituiré per sempre en el meu casal i en el meu reialme: el seu tron es mantindrà per sempre.”
15 Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica.
16 Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir:– Qui sóc jo, Senyor-Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí?
17 I com si això et semblés poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en temps futurs. Tu m’has mirat com un home d’alta condició, Senyor-Déu!