16 Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir:– Qui sóc jo, Senyor-Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí?
17 I com si això et semblés poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en temps futurs. Tu m’has mirat com un home d’alta condició, Senyor-Déu!
18 Què més podria dir-te encara David que et donés glòria, ell que és servent teu? Tu coneixes el teu servent!
19 Senyor, per amor del teu servent, pel teu bon cor, has volgut fer tot això tan gran i fer conèixer així totes les teves grans obres.
20 Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar.
21 I quina altra nació hi ha a la terra com tu, Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble! Tu t’has fet una anomenada: has obrat coses grans i prodigioses, expulsant nacions de davant el teu poble que havies rescatat d’Egipte.
22 Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu.