5 D’ençà del dia que vaig fer pujar el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle.
6 A tot arreu on he anat enmig del poble d’Israel, ¿m’he queixat mai a cap dels jutges a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?”
7 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà d’Israel, el meu poble.
8 He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra.
9 Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè hi habiti sense por; no el molestaran més els perversos com havien fet abans,
10 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. Jo he sotmès tots els teus enemics. I ara t’anuncio que sóc jo, el Senyor, qui et farà un casal.
11 Quan t’arribarà l’hora d’anar-te’n amb els teus pares, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, un dels teus fills, i refermaré el seu regnat.