1 Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, Joab, amb el gros de l’exèrcit, va devastar el territori dels ammonites. Després anà a posar setge a Rabà, però David es quedà a Jerusalem. Joab, mentrestant, va atacar Rabà i la va arrasar.
2 David s’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, i va constatar que era d’or i pesava més de trenta quilos, i tenia una pedra preciosa, que van encastar a la corona de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme.
3 En va expulsar els habitants i els condemnà als suplicis de serres, pics i destrals. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l’exèrcit a Jerusalem.
4 Després d’això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Guèzer. Fou llavors quan Sibecai, d’Huixà, va matar Sipai, que era de la raça dels gegants rafaïtes. Els filisteus van quedar sotmesos.
5 Hi hagué encara un altre combat contra ells a Guèzer. Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmí, germà de Goliat, el de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor.
6 Va haver-hi un altre combat a Gat. Hi havia un home de gran talla que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, vint-i-quatre en total, i que també era de la raça dels gegants rafaïtes.
7 Insultava els israelites, però Jonadab, fill de Ximà, germà de David, el va matar.