22 David va dir a Ornan:– Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val.
23 Ornan va replicar a David:– Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono.
24 Però el rei David li va respondre:– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res.
25 David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or.
26 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos.
27 Llavors el Senyor va manar a l’àngel que tornés l’espasa a la beina.
28 En aquell moment, en veure David que el Senyor li havia respost a l’era d’Ornan, el jebuseu, va oferir-hi més sacrificis.