18 Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu.
19 Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat.
20 Acabat, David va dir a tota l’assemblea:– Beneïu el Senyor, el vostre Déu!Tota l’assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.
21 L’endemà al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel.
22 Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot.
23 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència.
24 Tots els prohoms, tots els herois, i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó.