9 El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.
10 Llavors David va beneir el Senyor en presència de tota l’assemblea. Digué:– Sigues beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre.
11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor i la majestat: és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, t’aixeques per damunt dels sobirans.
12 Reparteixes la riquesa i la glòria, domines sobre tot el món. Està a les teves mans donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la.
13 Per això, Déu nostre, t’enaltim i lloem el teu nom gloriós.
14 Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat.
15 Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança.