10 D’aquests reis va brotar-ne un plançó impiu: Antíoc Epífanes, fill del rei Antíoc. Havia estat ostatge a Roma i pujà al tron l’any cent trenta-set de l’era dels grecs.
11 En aquell temps van sorgir a Israel jueus que s’apartaven de la Llei de Moisès i que n’arrossegaven molts dient: «Vinga, pactem amb les nacions veïnes. Mireu les calamitats que ens han caigut al damunt d’ençà que ens n’hem apartat.»
12 La proposta va agradar a la gent,
13 i alguns del poble es van apressar a acudir al rei. I el rei va autoritzar-los a adoptar els costums de les nacions paganes.
14 Així van construir a Jerusalem un gimnàs a l’estil dels pagans
15 i es feien dissimular la circumcisió. Apostataven de l’aliança santa per associar-se als pagans i, d’aquesta manera, es venien a la maldat.
16 Un cop consolidat el seu reialme, Antíoc va concebre el projecte de ser rei d’Egipte i unificar tots dos regnes en la seva persona.