35 Els cedeixo igualment des d’ara els altres ingressos que em pertoquen dels delmes i dels impostos, com també l’impost de la sal i els tributs especials.
36 Cap d’aquestes disposicions no podrà ser derogada des d’ara i per sempre.
37 Encarregueu-vos, doncs, de treure una còpia d’aquest document i de donarla a Jonatan, perquè sigui exposada en lloc ben visible a la santa muntanya del temple.”»
38 El rei Demetri, veient el país calmat sota el seu domini i sense cap resistència, llicencià totes les tropes i va manar que cadascú tornés al seu país. Només es reservà les tropes mercenàries que havia reclutat de les illes gregues. Amb això es guanyà l’enemistat de totes les tropes que tenia dels seus predecessors.
39 Aleshores Trifó, antic partidari d’Alexandre, en veure que l’exèrcit estava descontent de Demetri, es presentà a l’àrab Imalcuè, que era el preceptor d’Antíoc, el jove fill d’Alexandre.
40 Trifó es quedà força temps amb ell i anà convencent-lo que li confiés el noi per fer-lo rei en comptes del seu pare. Igualment l’informà de les decisions que havia pres Demetri i de la mala voluntat que l’exèrcit li portava.
41 Per la seva part, Jonatan demanà en un missatge al rei Demetri que retirés les tropes de la ciutadella de Jerusalem i de les places fortes, perquè no paraven d’hostilitzar Israel.