42 Quan Trifó el va veure amb aquell exèrcit tan nombrós, no gosà emprendre cap acció contra ell.
43 Ben al contrari, el va rebre amb tots els honors i l’omplí d’obsequis, el va presentar als seus amics i els ordenà, a ells i a tots els seus soldats, que l’obeïssin com a ell mateix.
44 Després va dir a Jonatan:– Si no estem pas en guerra, per què has carregat tantes fatigues sobre tota aquesta gent?
45 Fes-los tornar a casa seva, tria’t uns quants homes com a escorta i acompanya’m a Ptolemaida. Et vull donar aquesta ciutat i les altres fortaleses, amb les tropes restants i tots els funcionaris que hi ha. Si he vingut, és justament per això. Després me’n tornaré.
46 Jonatan, fiant-se de Trifó, va fer tal com ell li deia i llicencià les seves tropes, que se’n tornaren al país de Judà.
47 Es va quedar només amb tres mil homes: dos mil els deixà a Galilea, i els altres mil se’ls endugué amb ell.
48 Però, tan bon punt entraren a Ptolemaida, els habitants de la ciutat van tancar les portes, agafaren Jonatan i van passar a tall d’espasa tots els qui havien entrat amb ell.