11 Judes ho va saber, li va sortir al pas, el va vèncer i el va matar. Moriren molts enemics, i els supervivents van fugir.
12 Recollit el botí, Judes es quedà l’espasa d’Apol·loni. Aquesta espasa l’acompanyà sempre més en les batalles.
13 Sèron, comandant de l’exèrcit de Síria, sentí a dir que Judes havia agrupat entorn seu una tropa, una host de gent addicta i acostumada a combatre.
14 I es va dir: «Si lluito contra Judes i els seus homes, que han menyspreat l’ordre del rei, m’ompliré de glòria i em faré un nom que serà conegut en tot el regne.»
15 Emprengué, doncs, la campanya i pujà amb un fort contingent de gent impia, disposada a ajudar-lo en la seva revenja contra els israelites.
16 Sèron va arribar a la pujada de Bethoron i Judes li va sortir al pas amb un grapat d’homes.
17 Aquests, veient davant seu aquell exèrcit que avançava contra ells, van dir a Judes:– Només som un grapat d’homes. Com podrem combatre contra aquestes tropes tan potents? A més, avui no hem menjat res i estem defallits.