9 La seva anomenada arribàfins a l’extrem de la terra;reuní els qui s’havien hagutde dispersar.
10 Apol·loni mobilitzà un gran exèrcit format per pagans i samaritans per a combatre contra Israel.
11 Judes ho va saber, li va sortir al pas, el va vèncer i el va matar. Moriren molts enemics, i els supervivents van fugir.
12 Recollit el botí, Judes es quedà l’espasa d’Apol·loni. Aquesta espasa l’acompanyà sempre més en les batalles.
13 Sèron, comandant de l’exèrcit de Síria, sentí a dir que Judes havia agrupat entorn seu una tropa, una host de gent addicta i acostumada a combatre.
14 I es va dir: «Si lluito contra Judes i els seus homes, que han menyspreat l’ordre del rei, m’ompliré de glòria i em faré un nom que serà conegut en tot el regne.»
15 Emprengué, doncs, la campanya i pujà amb un fort contingent de gent impia, disposada a ajudar-lo en la seva revenja contra els israelites.