26 Molts d’ells eren presos a Bosora i a Bòsor, a Helam i a Casfo, a Maqued i a Carnaim, ciutats totes grans i ben fortificades,
27 i n’hi havia també d’empresonats a les altres ciutats de la regió de Galaad. Els enemics havien decidit d’assaltar l’endemà mateix les fortaleses dels jueus, apoderar-se’n i exterminar-los tots en un sol dia.
28 Immediatament, Judes amb la seva host va anar cap a Bosora del desert. Conquerí la ciutat, la saquejà i va calar-hi foc, després de passar a tall d’espasa tots els homes de la població.
29 Marxà d’allí de nit en direcció a la fortalesa jueva de Dàtema.
30 En fer-se de dia, van veure davant seu un gran exèrcit, impossible de comptar, parant escales i màquines, a punt d’assaltar la fortalesa. De fet, ja l’atacaven.
31 Judes s’adonà que la batalla havia començat: la cridòria de la ciutat, el so de les trompetes i els crits de guerra arribaven fins al cel.
32 Llavors va dir als seus homes:– Lluitem avui pels nostres germans!