11 i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder!
12 Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà.
13 Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. Em moro d’enyo-rança en terra estranya.
14 Cridà Filip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el regne;
15 li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron.
16 El rei Antíoc va morir allí mateix l’any cent quaranta-nou.
17 Però Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l’anomenà Eupàtor.