5 Però encara era a Pèrsia, quan un missatger va dur-li la notícia de la derrota de les tropes que havia enviat contra Judà:
6 Lísies, que hi havia anat primer amb un exèrcit poderós, havia hagut de batre’s en retirada; els jueus s’havien fet forts en armes i efectius, gràcies al botí tan abundant pres als exèrcits que havien esmicolat;
7 també havien destruït l’abominació, l’altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l’altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, una ciutat propietat del rei.
8 Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaït i trasbalsat que s’hagué de posar al llit, malalt de pena, perquè les coses no li havien sortit com ell desitjava.
9 I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria,
10 va convocar tots els seus amics i els digué:– La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,
11 i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder!