9 I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria,
10 va convocar tots els seus amics i els digué:– La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,
11 i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder!
12 Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà.
13 Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. Em moro d’enyo-rança en terra estranya.
14 Cridà Filip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el regne;
15 li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron.