13 Quan decideixen que algú arribi a regnar, hi arriba; i quan ells ho volen, el deposen. Són al punt culminant del seu poder.
14 Malgrat tot, cap romà no s’ha fet coronar rei ni s’ha vestit amb la porpra reial per treure’n algun avantatge.
15 Ells mateixos s’han donat un Senat de tres-cents vint membres, que es reuneixen cada dia per tractar dels afers del poble i assegurar el bé comú.
16 Cada any confien a un sol home la responsabilitat de governar-los i la sobirania de tots els seus dominis. I tothom obeeix aquest únic home, sense enveges ni gelosies.
17 Judes escollí Eupòlem, fill de Joan, descendent de Cos, i Jàson, fill d’Eleazar, i els envià a Roma per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans.
18 Judes volia treure’s del damunt el jou de Síria, perquè era evident que els grecs anaven reduint Israel a l’esclavatge.
19 Després d’un viatge molt llarg, els dos enviats van arribar a Roma, es van presentar al Senat i s’hi adreçaren en aquests termes: