38 Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.
39 Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.
40 Jonatan i els seus van sortir de l’amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s’apoderaren de tot el que duien.
41 Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.
42 D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.
43 Bàquides se’n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordà amb un exèrcit poderós.
44 Llavors Jonatan va dir als seus:– Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.