4 Després van emprendre la marxa cap a Birzait amb vint mil soldats d’infanteria i dos mil genets.
5 Judes havia instal·lat el campament a Elasà, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers.
6 Però quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes.
7 Judes s’adonà que se li havia fos l’exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes.
8 Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:– Drets i amunt contra l’enemic! Potser encara podrem atacar-lo.
9 Però ells l’en volien dissuadir, dient:– De moment, l’únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.
10 Judes els replicà:– Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!