11 Els homes de la guàrdia reial, armes en mà, es van arrenglerar des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei.
12 Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava:– Visca el rei!
13 Atalia va sentir el clam del poble que corria, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor.
14 Allà va veure el rei dret, al costat de la columna, com és costum ritual, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria i les trompetes sonaven. Llavors Atalia s’esquinçà els vestits i cridà:– És un complot! És un complot!
15 El sacerdot Joiadà va ordenar als oficials de les companyies que comandaven les tropes:– Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el matin.Perquè el sacerdot havia ordenat: «No la mateu a l’interior del temple del Senyor.»
16 La van agafar i, en arribar al palau reial per la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar.
17 Joiadà va renovar l’aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l’altra, perquè es comprometessin a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble.