4 Amb tot, no va suprimir els recintes sagrats, i el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes.
5 Joaix va dir als sacerdots:– Tots els diners provinents dels donatius sagrats que es fan al temple del Senyor, tant els provinents dels tributs personals com allò que cadascú ofereix voluntàriament al temple,
6 que tot això ho recullin per als sacerdots els seus homes de confiança, però que els sacerdots s’encarreguin de reparar els desperfectes que trobin al temple.
7 Tanmateix, l’any vint-i-tres del regnat de Joaix, els sacerdots encara no havien reparat cap desperfecte del temple del Senyor.
8 Aleshores el rei Joaix va cridar el sacerdot Joiadà i els altres sacerdots i els digué:– Com és que no repareu els desperfectes del temple? D’ara endavant no us quedareu més els diners que recullen els vostres homes de confiança, ja que els havíeu de destinar a les reparacions del temple.
9 Els sacerdots es van avenir a no quedar-se els diners oferts pel poble i a no encarregar-se ells de reparar els desperfectes del temple.
10 El sacerdot Joiadà va fer posar una caixa amb una obertura a la tapa vora l’altar, a mà dreta entrant al santuari. Els sacerdots guardians del cancell hi tiraven tots els diners que la gent oferia al temple del Senyor.