1 L’any vint-i-tres del regnat de Joaix, fill d’Ahazià, rei de Judà, Joahaz, fill de Jehú, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar-hi disset anys.
2 Ofenia el Senyor amb el seu comportament: va continuar els pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se’n va apartar.
3 Per això el Senyor es va irritar contra Israel i els va posar en mans d’Hazael, rei dels arameus, i de Benadad, fill d’Hazael.
4 Però Joahaz va apaivagar el Senyor, i el Senyor, veient les sofrences d’Israel, oprimit pel rei dels arameus, el va escoltar.
5 El Senyor va donar un salvador a Israel, i pogueren desfer-se de la dominació dels arameus. Els israelites tornaren a habitar a casa seva com abans.
6 Així i tot, no es van apartar dels pecats que el llinatge de Jeroboam havia fet cometre a Israel. Hi van persistir, i fins i tot mantenien el bosquet sagrat plantat a Samaria.
7 Per això Joahaz es va quedar per tot exèrcit amb cinquanta homes com a dotació de deu carros de guerra, i deu mil homes d’infanteria, ja que el rei dels arameus havia exterminat els altres desfent-los com la pols que tothom trepitja.