12 No havien obeït el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l’aliança, tot allò que Moisès, el servent de Déu, els havia ordenat: no n’havien fet cas ni ho havien complert.
13 L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar.
14 Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d’Assíria, a Laquix:– Sóc culpable. No m’ataquis i m’avindré a tot allò que m’imposis.El rei d’Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judà deu tones de plata i una tona d’or.
15 Ezequies hagué de donar tota la plata que hi havia en el temple del Senyor i en el tresor del palau reial.
16 Fou aleshores que Ezequies, rei de Judà, arrencà les portes del temple del Senyor i els seus muntants, que ell mateix havia fet recobrir d’or. Ho va donar tot al rei d’Assíria.
17 Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s’aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors,
18 i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnà i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista.