11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta.
12 Eliseu ho veia i cridava:– Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
13 Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba.
14 Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:– On és el Senyor, el Déu d’Elies?Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.
15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:– L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra.
16 Després li digueren:– Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall.Ell respongué:– No hi envieu ningú.
17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:– Envieu-los-hi!Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar.