18 Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué:– ¿No us ho deia, que no hi anéssiu?
19 Els habitants de Jericó van dir a Eliseu:– Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.
20 Ell els va dir:– Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal.Ells l’hi van portar.
21 Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué:– Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.”
22 I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu.
23 D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant:– Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!
24 Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos óssos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets.