6 Elies li va dir:– Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà.Ell va respondre:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.I van continuar caminant tots dos.
7 Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà.
8 Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut.
9 Després de travessar, Elies digué a Eliseu:– Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.Eliseu respongué:– Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.
10 Ell replicà:– Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta.
12 Eliseu ho veia i cridava:– Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.