3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparèixer. Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, tal com havia fet Acab, rei d’Israel. Adorava tot l’estol dels astres i els donava culte.
4 Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Faré que Jerusalem porti el meu nom.»
5 Així, doncs, va dedicar altars a tot l’estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor.
6 Va cremar en sacrifici el seu fill, practicava els encanteris i la màgia, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament.
7 L’ídol que havia fet per al bosquet sagrat, el va instal·lar al temple, tot i que el Senyor havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel.
8 Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel vagin errants lluny d’aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.»
9 Ells, però, no van fer cas d’aquelles paraules. Manassès els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites.