11 Va treure els cavalls que els reis de Judà havien posat en honor del sol a l’entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l’estança de l’eunuc Netan-Mèlec, i va cremar els carros del sol.
12 El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz, i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró.
13 El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.
14 Va trossejar els pilars sagrats d’aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d’ossos humans el lloc que ocupaven.
15 El mateix va fer amb l’altar de Betel i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construït per fer pecar Israel: va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres.
16 Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia,
17 i va preguntar:– Què és aquell monument?La gent de la ciutat li respongué:– És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel.