21 El rei de Babilònia els féu matar a Riblà, al país d’Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà lluny de la seva terra.
22 Als qui havien quedat al país de Judà, aquells que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hi havia deixat, els va donar per governador Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan.
23 Quan tots els oficials de l’exèrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia posat Guedalià com a governador, l’anaren a trobar amb els seus homes a Mispà: eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, de Netofà, i Jaazaniahu, fill del maacatita.
24 Guedalià els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament:– No tingueu por dels oficials dels caldeus. Quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia, i tot us anirà bé.
25 Però, el mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d’Elixamà, que era de llinatge reial, va arribar amb deu homes i van matar Guedalià i els jueus i els caldeus que eren amb ell a Mispà.
26 Després d’això, tot el poble, des del més petit fins al més gran, amb els oficials de l’exèrcit, se’n van anar a Egipte, per por dels caldeus.
27 Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l’any que començava a regnar.