22 Quan al matí es van llevar i el sol resplendia sobre les aigües, els moabites van veure davant seu l’aigua vermella com la sang,
23 i exclamaren:– És sang! Aquests reis s’han barallat espasa en mà i s’han mort els uns als altres. Al pillatge, moabites!
24 Però quan van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites.
25 Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, però els foners la van encerclar i van iniciar l’atac.
26 Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d’espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, però van fracassar.
27 Llavors va agafar el seu fill primogènit, que l’havia de succeir en el tron, i l’oferí en holocaust sobre la muralla. La indignació contra els israelites va ser tan gran, que s’hagueren de retirar i se’n tornaren al seu país.