22 Després va cridar el seu marit i li digué:– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
23 Ell va replicar:– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.Ella simplement va contestar:– Adéu!
24 La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
25 Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:– Mira, és aquella xunemita.
26 Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”Ella va respondre:– Tots bé.
27 Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
28 Ella va exclamar:– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?