10 Aquest va enviar un missatger que li digués:– Vés, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra.
11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:– Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria.
12 ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat.
13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:– Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
14 Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra.
15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:– Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
16 Però Eliseu va respondre:– Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res.Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar.