16 Però Eliseu va respondre:– Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res.Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar.
17 Llavors Naaman digué:– Ja que no acceptes cap obsequi meu, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor.
18 Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent.
19 Eliseu li va respondre:– Vés-te’n en pau.I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància,
20 Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!»
21 I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà:– Tot va bé?
22 Ell va respondre:– Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; dóna’m, si et plau, per a ells tres mil peces de plata i dos vestits nous.”