3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:– Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
4 Naaman ho va comunicar al seu sobirà:– La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.
5 El rei dels arameus va respondre:– Vés-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel.Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or i deu vestits nous.
6 En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
7 Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà:– Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
8 Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:– Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel.
9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu.