15 Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:– Ah, senyor! Com ens ho farem?
16 Ell respongué:– No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
17 I Eliseu va pregar dient:– Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.
18 Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat.
19 Llavors Eliseu els va dir:– No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.I els va conduir a la ciutat de Samaria.
20 Entrant a Samaria, Eliseu va dir:– Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són!El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
21 Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu:– ¿Els mato, pare?