23 El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.
24 En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria.
25 La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura de guixes en costava cinc.
26 Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar:– Auxili, rei, senyor meu!
27 Ell respongué:– Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup?
28 El rei va afegir:– Què et passa?Ella va respondre:– Aquesta dona m’havia dit: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.”
29 Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar.