6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!»
7 Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida.
8 Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se’n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se’n van endur més coses i també anaren a amagar-les.
9 Llavors es van dir:– No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dèiem res i esperàvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei.
10 Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova:– Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s’hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes.
11 Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei.
12 Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials:– Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s’han amagat al defora, tot dient-se: “Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat.”