12 Ells insistien:– No és veritat. Explica’ns què t’ha dit.Llavors els ho va explicar:– M’ha parlat així i així. M’ha dit: “Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo rei d’Israel.”
13 Immediatament van agafar els seus mantells i els estengueren als seus peus, dalt l’escalinata. Van tocar el corn i cridaven:– Jehú és rei!
14 Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí, va conspirar contra Jehoram. Aquest, mentre defensava amb tot Israel la ciutat de Ramot-Galaad de l’atac d’Hazael, rei dels arameus,
15 havia hagut de retirar-se a Jizreel per curar-se de les ferides rebudes en la batalla contra Hazael. Jehú va dir als oficials:– Ja que em voleu per rei, no permeteu que s’escapi ningú de la ciutat i porti la notícia a Jizreel.
16 Jehú va muntar al carro i anà a Jizreel. Jehoram era allí, fent llit, i Ahazià, rei de Judà, havia baixat a visitar-lo.
17 El sentinella de la torre de Jizreel va veure la tropa de Jehú que s’acostava i va cridar:– Veig un escamot.Jehoram li va ordenar:– Pren un home a cavall i envia’l a trobar-los: que pregunti si vénen en so de pau.
18 Un home a cavall va sortir a trobar-los i els digué:– El rei pregunta si veniu en so de pau.Jehú li va respondre:– A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu!El sentinella va cridar:– El missatger ha arribat fins a ells, però no torna.