7 Tots els aliatst’han expulsat del teu país.Els teus millors amicst’han traït i dominat;ells, que compartien el teu pa,t’han parat trampes sota els peus.I tu encara no tens seny!
8 »¿No és cert que aquell diaexterminaré d’Edomtots els seus savis,i no hi haurà més senya la muntanya d’Esaú?Ho dic jo, el Senyor.
9 Els teus valents, Teman,s’esglaiaran,i així seran aniquilats tots els homesde la muntanya d’Esaú,per culpa de la mortaldat:
10 per culpa de la violènciacontra Jacob, el teu germà,quedaràs avergonyit i eliminatper sempre.
11 »El dia que t’estavesdavant de Jerusalem,el dia que uns estrangerscapturaven el seu exèrcit,que uns estranys entravenper les seves portesi se la repartien a sorts,tu també vas fer com ells.
12 Tu no t’havies de complaureen la dissort del teu germà,aquell dia funest!No havies d’alegrar-tea costa dels de Judàel dia que els veies perduts;no havies de parlar-neamb insolènciael dia de l’opressió;
13 no havies d’entrara la ciutat del meu pobleel dia de la seva desgràcia;no t’havies de complaureen els seus malsel dia del seu desastre;no havies d’apoderar-tede les seves riquesesel dia de la seva calamitat;