6 Si heu estat venutsals pobles estrangers,no és perquè jo us volgués destruir.Heu caiguten mans dels vostres enemicsperquè m’irritàveu a mi,el vostre Déu.
7 Exasperàveu el vostre creadoroferint sacrificisals dimonis i no a Déu.
8 Vau oblidar el Déu etern,que us havia nodrit;vau afligir Jerusalem,la qui us criava.
9 Quan ella ha vist que l’enuig de Déuqueia damunt vostre, ha exclamat:«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:Déu m’ha cobert d’aflicció.
10 He vist com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
11 Amb quina alegria jo els havia criat!Amb quantes llàgrimes i planysels vaig dir adéu!
12 Que ningú no vingui a saludar-me:sóc viuda i abandonada de tots.He quedat desertapels pecats dels meus fills,que s’apartaven de la Llei de Déu;