1 Que n’ets, de bella, estimada meva,que n’ets, de bella!Els teus ulls són colomsdarrere el teu vel.La teva cabellera és com un ramat de cabresque baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d’ovelles tosesque pugen de banyar-se.Totes van aparellades,no n’hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,la teva boca és un encís,dues meitats de magrana són les teves galtesdarrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,que s’alça sobre els cims;hi ha penjats mil escuts,tots els trofeus dels guerrers.