17 És sabut que, quan algú ha comès un crim de lesa majestat, el tanquen ben tancat com a condemnat a mort. Doncs bé, els seus sacerdots fan igual: perquè els lladres no saquegin els déus, protegeixen els temples d’aquests amb portes, panys i forrellats,
18 i encenen més llums que els que ells mateixos necessiten, però els seus déus no en poden veure ni un de sol.
19 Aquests déus són com una biga del temple: «Té el cor corcat», diuen. Els corcs els roseguen i en roseguen també els vestits, però ells ni se n’adonen!
20 Tenen la cara ennegrida del fum del temple.
21 Sobre el seu cap i el seu cos, hi volen rats-penats, orenetes i altres ocells. Fins els gats, hi pugen!
22 Veieu com no són déus? Per tant, no els respecteu!
23 L’or que els recobreix per a embellir-los no brillarà pas si no el neteja ningú. Si ni tan sols sentien res quan els fonien al gresol!