48 Quan la guerra o una calamitat amenaça aquests déus, els sacerdots bar-rinen com trobaran un lloc on amagar-se juntament amb ells.
49 Aquests déus no poden salvar-se ells mateixos de la guerra o de les calamitats. ¿Com no adonar-se, doncs, que no són déus?
50 Són fusta xapada de plata i or, i aviat es veurà que són déus falsos. Els pobles i els reis hauran d’adonar-se’n clarament: no són pas déus sinó obra de mans humanes, no fan res de diví.
51 Qui pot, doncs, ignorar que no són déus?
52 Són del tot incapaços d’entronitzar cap rei enlloc, o de donar la pluja als homes,
53 no resoldran cap plet de ningú ni alliberaran cap víctima de la injustícia:
54 poden tant com les gralles que volen entre cel i terra! Si un llamp cau al temple d’aquests déus de fusta xapada de plata i or, els sacerdots fugiran a corre-cuita, però els déus es cremaran com l’embigat del sostre.