7 »L’home vestit de lli que estava damunt les aigües del riu va alçar cap al cel la mà dreta i la mà esquerra, i vaig sentir que jurava pel qui viu pels segles dels segles:»– Un temps, dos temps i la meitat d’un temps. Quan s’haurà acabat completament la força del poble sant, tot això es complirà.
8 »Jo ho vaig sentir, però no ho vaig entendre. Vaig preguntar, doncs:»– Senyor, com serà l’acabament de tot això?
9 »Ell em va respondre:»– Vés-te’n, Daniel, perquè tot això serà un secret guardat i segellat fins als temps darrers.
10 Molts seran rentats, blanquejats i purificats al gresol, però els malvats persistiran en la seva maldat; ningú d’ells no ho comprendrà, però els assenyats sí que ho entendran.
11 A partir del moment en què serà abolit el sacrifici perpetu i erigida l’abominació devastadora, passaran mil dos-cents noranta dies.
12 »”Feliç el qui sàpiga esperar i arribi a mil tres-cents trenta-cinc dies!
13 »”Tu vés-te’n fins que arribi la fi. Descansaràs i després t’aixecaràs per rebre la teva recompensa el darrer dia.